Project Description

El yoga sublime de la Bhagavad Gita

La Bhagavad Gita és un dels textos fonamentals del ioga. En moltes de les formacions de hatha ioga es recomana el seu estudi. Què aporta el coneixement d’aquest text al practicant? Ens els explica Swami Satyananda Saraswati,

 el-yoga-sublime-de-la-bhagavad-gita--swami-satyananda-saraswati--arjuna--krishna

El ioga –diu Swami Satyananda Saraswati– comença per una cosmovisió i una metafísica que es basen en el reconeixement de la plenitud inherent en l’ésser humà. El purusha,  sempre lliure, és la nostra essència. Conèixer en profunditat la filosofia del ioga és més important que conèixer qualsevol postura de hatha ioga.

 Tots els aspectes del ioga relacionats amb el cos són ajudes o suports que tenen una gran rellevància; però no podem quedar-nos només amb les ajudes. És necessari conèixer la meta sublim del ioga, així com els passos avançats del camí. Si mantenim el nostre enfocament únicament en el pla corporal, potser arribem a ser els millors gimnastes o ballarins, però no yoguis.

No estem parlant d’un coneixement intel·lectual, sinó d’una vivència que tot professor o aspirant que participa de la profunda tradició yóguica vol experimentar en el seu interior. Em refereixo al reconeixement de el espai de total plenitud que ja existeix en nosaltres, independent del petit personatge que aparentem ser.

El ioga és el camí cap a aquest reconeixement. Les asanas o postures són ajudes importants, per descomptat; però els textos del ioga i els grans mestres ens mostren el camí per a arribar a aquest espai de total plenitud i llibertat interior. Aquesta és la part més extraordinària del ioga. Un es converteix en un yogui en la mesura en què va despertant en ell, el coneixement d’aquest espai interior.

Quin és el context de la Bhagavad Gita?

La Bhagavad Gita, “El cant del Senyor”, és una de les grans joies de la literatura sànscrita. És un diàleg entre Sri Krishna i Arjuna, i forma part de el Mahabharata. El diàleg consta de 700 versos i està dividit en divuit capítols. Aquest diàleg va tenir lloc fa més de cinc mil anys, en el camp de batalla de Kurukshetra, en el nord de l’Índia. Allí es trobaven dos grandiosos exèrcits amb excelsos guerrers. A un costat estaven els kurus, representant l’opacitat, la confusió i la ignorància; a l’altre costat els pandavas,  representant la lluminositat, la virtut i el dharma.

Uns instants abans d’iniciar la batalla, Arjuna, un dels líders pandavas, en veure a alguns dels seus familiars i amics en l’exèrcit oposat, va quedar pres d’una forta emotivitat, desànim i confusió. En aquest moment va demanar ajuda i guia a Sri Krishna; pregant-li que li indiqués quin era el seu deure en aquesta difícil situació. En aquest instant Sri Krishna es va convertir en el seu guru i va començar l’ensenyament dient: “la persona sàvia no es lamenta ni pels vius ni pels morts”. Després li va exposar l’essència de l’ensenyament de les Upanishads: “El atman mai neix ni mor, ni comença a existir ni deixa d’existir. És no nascut, etern, immutable. No mor quan maten el seu cos. Oh Arjuna! Aquest atman sempre present en tots els cossos és sempre indestructible”.

Arjuna representa en ser individual o jivatman. Krishna, en ser suprem o paramatman. Arjuna és el cercador en nosaltres; Sri Krishna la divinitat i plenitud, el nostre propi Ésser. És a dir, la Gita està ocorrent constantment en cadascun de nosaltres.

A nivell simbòlic, aquesta batalla té lloc cada dia i a cada moment en el nostre interior. En totes les situacions podem deixar-nos portar per la inèrcia i l’opacitat (el fàcil, immediat i plaent) o fer allò que és adequat, virtuós, harmònic i és part del nostre dharma.

Si poguéssim recordar sempre l’ensenyament de la Bhagavad Gita, viuríem plenament en el ioga i amb gran presència.

Com podem aprofundir en aquest text?

Davant un text de saviesa com la Bhagavad Gita, és necessari comprendre realment el seu ensenyament. No extreure només el que ens agrada, deixant de costat allò que no complau al nostre ego. La Bhagavad Gitatiene un ensenyament clar; l’important és ser capaços d’entendre-la plenament. Això ens confrontarà amb molts conceptes adquirits. De fet, si som capaços de penetrar en l’ensenyament de la Gita, molts dels conceptes que són part d’aquest món modern sobre el que som i del que és l’univers es transformaran. Un text sagrat té una funció destructora dels conceptes que ens limiten i, alhora, una funció lluminosa i alliberadora que ens atorga una nova visió sobre el que som i del que és el cosmos.

Com s’exposa el ioga en la Bhagavad Gita?

Sri Krishna ensenya a Arjuna diferents vies d’aproximació al coneixement de la Realitat. Exposa amb profunditat i senzillesa el camí de l’acció, mostrant-li el secret de el karma ioga. Li mostra el camí de la devoció o bhakti, la via de l’amor i el lliurament a la divinitat. Li transmet el coneixement de la meditació, el tall ioga; així com els passos per a morir amb plena consciència. També li exposa el subtil camí del coneixement, jñana ioga.

La Gita, com a text fonamental de el vedanta, conté el coneixement més elevat, el coneixement que porta a moksha, l’alliberament.

Com seria la forma tradicional i adequada d’acostar-nos a aquest text ?

Primer, intentar rebre aquest ensenyament d’un mestre que la conegui en profunditat. La Bhagavad Gita és com una Upanishad. Les Upanishads contenen un ensenyament secret, pròxima, que es dona de cor a cor, de mestre a deixeble. Rebre aquest ensenyament d’un mestre competent comporta la destrucció de la ignorància i la limitació, i ens porta al reconeixement de la nostra essència.

Escolteu la Bhagavad Gita, llegiu-la, llegiu-la i llegiu-la; deixeu passar uns mesos i torneu a escoltar-la i a llegir-la. En la mesura en què anem creixent internament i ens anem transformant, l’ensenyament de Sri Krishna en la Gita adquirirà un missatge més profund. Cadascun dels divuit capítols acaba: “En la upanishad de la Bhagavad Gita, el coneixement de Brahman, el Suprem, la ciència del ioga, el diàleg entre Sri Krishna i Arjuna”.

Mahatma Gandhi afirmava: “La Bhagavad Gita és la mare universal. Ella no rebutja a ningú. La seva porta està oberta a tot aquell que anomena. Aquell que és devot de la Bhagavad Gita no sap el que és la frustració, sempre està absort en una felicitat perenne, més enllà de la ment”.

En la Bhagavad Gita trobem l’essència de l’ensenyament del ioga.

Veure Entrevista Online