“És cert que la pràctica dels āsanas ajuda que ens trobem millor i que el nostre cos sigui més flexible, però la seva meta és quelcom molt més gran. La pràctica del ioga ens pot conduir a un altre estat de consciència, a transcendir la ment dual i conflictiva, per així alliberar-nos del sofriment i viure en harmonia amb nosaltres mateixos i amb els altres. Per què prendre només una petita engruna quan és tant el que el ioga ens pot aportar?”.

Swami Satyananda Saraswati ha dedicat tota la seva vida a l’estudi, la contemplació i la pràctica del ioga; té una comprensió profunda d’aquest procés interior i ens ajuda a descobrir les seves fonts, les seves bases, les seves pràctiques i el seu llegat ancestral des dels seus orígens mil·lenaris fins a la seva vigència avui a les nostres vides.

“El ioga tradicional té lloc sempre i no únicament quan estem a l’estora rebent la classe. El ioga inclou la nostra acció, la nostra parla, la nostra conducta, les nostres emocions i la nostra actitud interna. També és ioga la manera en la qual tractem els nostres pares, fills o companys de feina.

El ioga és estar atents no només a la nostra ment, sinó especialment a Allò que la transcendeix. Cada moment és una oportunitat per estar presents, observar l’estat de la nostra ment i buscar els mitjans per centrar-la i aquietar-la. Cada instant de la nostra vida és ioga.

La seva finalitat real és l’expansió de la consciència, que els textos denominen kaivalya, o alliberació”.

(Fragments del seu llibre Las bases del yoga, capítol Las raíces del haṭha-yoga y su expansión en Occidente).