Bhagavan Nityananda (1897-1961).
Va néixer al sud de l’Índia. Des de la infantesa li agradava la soledat, sempre estava absort en la joia suprema i posseïa sorprenents poders. Per a Bhagavan l’alegria divina existia a tot arreu.
Nityananda era considerat un avadhuta (aquell que, degut al seu estat de consciència d’absorció en l’Absolut, està més enllà de les normes i codis socials). En la seva presència ocorrien grans miracles. Va alliberar a moltes persones de les seves afliccions, dolor i pobresa. La gent l’estimava i volia estar prop seu.
En ocasions estava llargs períodes sense aparèixer i es considera que va viure durant anys en els Himàlaies fent austeritats. De jove visqué en una profunda cova a la jungla, a Guruvan, prop de Kanhangat (Kerala), localitat on posteriorment hi creà un ashram. El 1936 Sri Nityananda va arribar a Ganeshpuri (Maharashtra), on s’establí de forma permanent prop de les aigües termals properes al temple de Sri Bhimeshwar Mahadeva. Allí va passar els últims vint-i-cinc anys de la seva vida. Durant aquest període innumerables devots acudiren a Ell, buscant la seva guia i ajuda. Ganeshpuri es convertí en un lloc de peregrinatge. L’agost de 1961 Sri Nityananda va prendre mahasamadhi (deixà el cos). Més endavant es construí un temple en el seu honor al que acudeixen, encara actualment, un gran nombre de peregrins i devots per a rebre la seva benedicció.
Sri Nityananda va guiar a molts aspirants (sadhakas) cap al reconeixement de la seva pròpia divinitat, entre ells Swami Jñanananda, Swami Sadananda, Sri Shaligram Swami i Swami Muktananda qui portà l’ensenyança de Sri Nityananda arreu del món.
“Així com la càmfora es consumeix en el foc, així la ment ha de consumir-se en el Ser”
Bhagavan Nityananda