L’hinduisme

Swami Satyananda Saraswati

Contrapunts de Laia de Ahumada, Albert Ferrer i Vicente Merlo

L’hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga de la Terra. No depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d’un únic llibre sagrat (tot i el respecte que atorga als Vedes), ni d’una única doctrina o dogma, ni d’un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols no depèn d’una única forma d’entendre la Realitat.

En l’arrel mateixa de l’hinduisme hi ha el profund reconeixement de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser; la sacralitat de l’univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. I, convé ressaltar-ho, la sacralitat de la nostra pròpia essència, el reconeixement que la totalitat del cosmos és el reflex de la Realitat Absoluta. La tradició hindú té com a pilars valors com ara l’acontentament, l’austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar, l’entrega, la devoció i la noblesa.

L’hindú sacralitza la seva vida amb el recolzament que li ofereix la tradició, ja siguin els diversos rituals, els mantres, o l’estudi dels textos sagrats, la pràctica del ioga en els seus diversos aspectes, la devoció por la divinitat, la meditació profunda i, especialment, el reconeixement de la realitat del atman en tot el que existeix.

Veure índex i primer capítol