Himno a la diosa

Pròleg d’Arthur i Ellen Avalon

Aquests Himnes hindús, dotats de la gràcia de la flor del lotus i el perfum del sàndal, canten les lloances de la Devi, la Divina Mare a la qual han donat culte totes les civilitzacions en totes les èpoques.

El culte a la Mare es remunta a una gran antiguitat. A l’Índia, apareix en els textos sagrats de les èpoques més remotes i no ha deixat de manifestar-se fins als nostres dies, amb una vitalitat que mai ha decaigut. L’objecte dels himnes que recull aquest llibre és la Divina Mare.

La Divinitat suprema no és mascle ni femella, ni neutra, però els homes, per a referir-se a ella, han de recórrer necessàriament a expressions del llenguatge quotidià i, així, mentre uns donen en Ser creador el nom de Pare, els adoradors hindús parlen més aviat de la Mare de l’Univers.

La Deessa té infinitat d’aspectes, que l’art i la poesia hindús expressen de manera meravellosa, com es veu en aquests bells Himnes, plens de devoció i d’una alta intensitat poètica.