Bhagavan Nityananda (1897-1961). Va néixer al Sud de l’Índia. Des de la infància li agradava molt la soledat, sempre estava absort en aquesta suprema i posseïa sorprenents poders. Per Bhagavan l’alegria divina existia per tot arreu.

Nityananda era considerat un avadhuta (aquell que, a causa del seu estat de consciència absort a l’Absolut, està més enllà de les normes i codis socials). A la seva presència ocorrien grans miracles. Va alliberar moltes persones de les seves afliccions, dolor i pobresa. La gent l’estimava i volia ser a prop seu.

De vegades estava llargs períodes sense aparèixer i es considera que va viure durant diversos anys als Himàlaies, fent austeritats. De jove va viure en una profunda cova a la jungla, a Guruvan, prop de Kanhangat (Kerala), localitat on posteriorment Sri Nityananda va crear un ashram. El 1936 Sri Nityananda va arribar a Ganeshpuri (Maharastra), on es va establir de forma permanent prop de les aigües termals properes al temple de Sri Bhimeshwar Mahadeva. Allà va passar els darrers vint-i-cinc anys de la seva vida. Durant aquest període innombrables devots van acudir a Ell, buscant la seva guia i ajuda. Ganeshpuri es va convertir en un lloc de pelegrinatge. A l’agost de 1961 Sri Nityananda va prendre mahasamadhi (va deixar el cos). Més endavant es va construir un temple en honor seu al qual acudeixen, encara avui dia, un gran nombre de pelegrins i devots a rebre la seva benedicció.

Sri Nityananda va guiar molts aspirants (sadhakas) cap al reconeixement de la seva pròpia divinitat, entre ells Swami Jñanananda, Swami Sadananda, Sri Saligram Swami i Swami Muktananda, que va portar l’ensenyament de Sri Nityananda per tot el món.