El hinduismo.

Swami Satyānanda Saraswatī.

Fragmenta Editorial, 2014 (Barc​elona).

L’hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga de la Terra. No depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc depèn d’un únic llibre sagrat (malgrat el respecte que se’ls atorga als Vedes), ni d’una única doctrina o dogma, ni d’un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols depèn d’una sola manera d’entendre la Realitat.

En l’arrel mateixa de l’hinduisme es troba el profund reconeixement de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser; la sacralitat de l’univers, la terra, la naturalesa, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes; i, convé ressaltar-lo, la sacralitat de la nostra pròpia essència, el reconeixement que la totalitat del cosmos és el reflex de la Realitat absoluta.

Els pilars de la tradició hindú són valors com ara el *contentamiento, l’austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar, el lliurament, la devoció i la noblesa.

L’hindú sacralitza la seva vida amb el suport que li ofereix la tradició, ja siguin els diversos rituals, els mantres, l’estudi dels textos sagrats, la pràctica del ioga en els seus diversos aspectes, la devoció per la divinitat, la meditació profunda i, especialment, el reconeixement de la realitat del atman  en tot el que existeix.