Sanatana Dharma

Krshna i Arjuna a una escena de la Bhagavad Gita

Krishna i Arjuna a una escena de la Bhagavad Gita

La paraula sanatana significa etern, perenne, primordial. Dharma (de l’arrel  sànscrita “dhr” “donar suport, sostenir”) significa llei, deure, rectitud, mèrit, o codi de conducta.
El dharma és allò que sustenta l’univers. Tenir consciència del dharma en la nostra vida i viure-hi en concordança ens condueix cap al bé més elevat, l’alliberació o moksha.
L’autèntic nom de l’Hinduisme, és Sanatana Dharma, l’ordre etern, la llei perenne, el camí etern.
El Sanatana Dharma, és la tradició espiritual, encara viva, més antiga de la terra. La seva essència s’ha mantingut fins els nostres dies, acollint en tot moment l’autèntica aspiració de l’ésser humà a reconèixer la seva Realitat transcendent.
En l’arrel mateixa de l’hinduisme existeix el profund reconeixement de la sacralitat de tota forma, tot nom, acció i ésser; la sacralitat de l’univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. I, molt important, la sacralitat de la nostra pròpia essència; el reconeixement de que la totalitat del cosmos és el reflex de la Realitat absoluta.