Glosari

Acharya: mestre, preceptor, guia espiritual. Tècnicament és una persona que viu d’acord amb les escriptures (shastras) d'una tradició particular. És coneixedor i ensenya els achara o regles de comportament. És el que inicia els joves de les tres castes superiors en l’estudi del Veda. Veure Guru.
Adhikharin: mereixedor, persona qualificada. Aspirant espiritual qualificat.
 
Advaita: no dualitat, "no dos" (a, 'no', i dvaita, 'dual'). L'Advaita Vedanta és el sistema metafísic que exposa la no dualitat entre l'ésser individual, jiva, i l'absolut, Brahman.
 
Agama: allò que ha vingut per tradició. Escriptures que són la base doctrinal del tantra.
Ahimsa: no danyar, no-violència. El primer i el més important dels yames o abstencions del Raja Yoga de Patañjali.
 
Ananda: goig, joia, felicitat. Un dels atributs essencials de Brahman, l'Absolut.
Asat: que no és, inexistent, irreal, fals. El món canviant.
Ashrama: estadi de la vida, lloc de descans, ermitatge. Segons l'hinduisme hi ha quatre estadis en la vida de l'ésser humà. Són: l'estadi d'estudiant (brahmacharya), de persona casada (grihastha), de viure retirat al bosc (vanaprastha) i el de renunciant (sannyasa). Un ashrama és també un lloc on habita un guru i els aspirants espirituals que segueixen el seu ensenyament.
Asura: dimonis, éssers sobrenaturals enemics dels deves, déus.
 
Atman: l'ésser interior. Segons l'Advaita Vedanta, la realitat que és el substrat de l'individu i que és un amb l'absolut, Brahman.
 
Avatara: descens de la divinitat. Segons la tradició vishnuita hi ha deu avatares majors de Vishnu.
Avidya: ignorància, confondre el que és temporal amb el que és etern, el no reconeixement de la realitat absoluta que ja som.
Bhakti: amor, devoció. El camí devocional que porta a la unió amb la divinitat.
Brahma: principi creador de l'univers. En l'hinduisme la realitat absoluta, un cop manifestada, té tres aspectes anomenats trimurti: Brahma, el creador; Vishnu, el mantenidor, i Shiva, el destructor.
 
Brahman: la realitat última, l'absolut. Principi suprem més enllà de qualsevol atribut.
 
Brahmana: sacerdot. Una de les quatre castes, a la qual li correspon l'estudi i la perpetuació dels Vedes (vegeu varna)
Chakra: roda, cercle. Plexe. Centre energètic del cos subtil.
 
Deva: brillant, del verb brillar. Déu, deïtat.
Dharma: virtut, mèrit. Literalment significa 'allò que manté unit'. Base de l'ordre social i ètic.
 
Dhyana: meditació; concentració total.
Diksha: iniciació. Consagració donada pel guru. En alguns sistemes s'anomena shaktipata o el descens de la gràcia.
 
Guna: qualitat, atribut, característica. Qualitat bàsica de la prakriti (naturalesa primordial). Els tres gunes són: sattva (puresa i harmonia), rajas (activitat i passió) i tamas (inèrcia i ignorància).
Guru: mestre, preceptor. Aquell que aparta la foscor de la ignorància de la pròpia divinitat. Aquell que inicia els seus deixebles en el camí espiritual guiant-los cap a l'alliberació.
 
Ishvara: el Senyor, Déu. L'Absolut manifestat amb forma (saguna brahman).
Jiva: l'ésser individual, entitat vivent. Ànima individual (jivatman).
 
Jñana: coneixement, saviesa. Segons l'Advaita Vedanta, l'únic mitjà per assolir l'alliberació, ja que és l'únic oposat a la ignorància.
 
Kali yuga: Vegeu yuga.
Karma: acció (física, mental i verbal). Acció ritual. Acumulació d’accions passades.
Krishna: negre, de color fosc. 'El que atreu irresistiblement'. Avatara o descens de Vishnu. Trobem la seva vida al Bhagavata-purana i al Mahabharata, i el seu ensenyament a la Bhagavad-gita.
 
Kshatriya: guerrer. Membre de la casta o varna dels guerrers.
 
Kundalini: literalment, 'la que està enroscada'. Energia primordial. Energia còsmica adormida en el muladhara chakra de l'ésser humà.
Mahatma: gran ésser, gran ànima. Títol de respecte i honor donat a les persones avançades en el camí espiritual.
Manana: reflexió, consideració. En l'Advaita Vedanta, la reflexió es necessària per tal d'obtenir una convicció intel·lectual de la veritat.
 
Manas: ment. Un dels aspectes de l'òrgan intern o antahkarana, que consta de quatre parts: l'intel·lecte, la ment, l'ego i la memòria.
Mantra: paraula o frase sagrada de poder espiritual. Himne vèdic.
 
Marga: camí, mitjà. Mètode.
 
Moksha: alliberació. La meta final de la vida humana.
Narada: Un vident (rishi) diví, gran devot de Vishnu. És representat com a missatger entre déu i els éssers humans.
Paramatman: L'ésser suprem (Brahman), Déu; l'Absolut.
 
Prakriti: naturalesa primordial. Segons el Samkhya és la font de la creació i està constituïda pels gunes: satva, rajas i tamas.
 
Prana: energia vital, aire vital. L'alè de la vida.
 
Purana: ancià, antic. Primordial. Corpus de textos sagrats que tracten de la història, la mitologia i els himnes de les deïtats, entre altres.
 
Purusha: ànima individual. Divinitat que resideix en l'interior. Ésser còsmic.
Rama: 'el que delecta'. Avatara o encarnació de Vishnu. La seva vida es narra en el Ramayana. Encarnació del Dharma.
 
Rishi: (en femení, rishika) vident. Antics savis que van percebre i transmetre els himnes vèdics.
Rita: la veritat, l'ordre. L'etern ordre còsmic.
 
Samkhya: un dels sis sistemes ortodoxos o darshanes. Escola dualista que considera que hi ha dues realitats eternes: purusha (la consciència) i prakriti (la matèria primordial).
Sampradaya: tradició, llinatge espiritual.
 
Samskara: impressió latent o residual. Predisposició. Ritual de purificació. Ritu de pas.
Sanatana Dharma: l'ordre còsmic etern. Nom tradicional de l'hinduisme.
Sannyasa: renúncia, estadi monàstic. El quart i últim estadi de la vida en què la persona renuncia a les possessions i es dedica a la contemplació de l'atman.
Sat: existència, realitat. L’Advaita Vedanta descriu Brahman, l'absolut, com sat, chit, ananda: existència, consciència i joia absolutes.
Satya: veritat, verdader. Satya yuga, una de les quatre eres en el cicle temporal hindú (vegeu yuga).
Shakti: poder, potència. Energia divina que projecta, manté i dissol l'univers. La Mare Divina. Poder latent de Shiva.
 
Shastra: escriptura, tractat. Els textos sagrats de l'hinduisme, que es poden dividir en shruti i smriti.
Shiva: propici, favorable. Benèfic, de bon auguri. La realitat absoluta. Una de les deïtats més importants de l'hinduisme.
 
Shravana: acció d'escoltar. Ensenyança oral. Audició dels textos sagrats. En l'Advaita Vedanta l'aspirant ha d'escoltar els textos d'un guru qualificat com a primer pas de l'estudi formal.
Shruti: allò que és escoltat, escriptura revelada. Els Vedes.
Shudra: una de les quatre varnes o divisions del sistema de les castes; la seva funció és el treball i el servei.
Smriti: memòria, record. Cos textual que està compost pels Itihases, Puranes, Dharmashastres i Vedangues.
 
Svadhyaya: estudi dels textos sagrats. Estudi d'un mateix.
Swami: senyor, preceptor espiritual. Títol que reben els monjos hindús que han dedicat la seva vida a la cerca de la Realitat (atman).
 
Tamas: obscuritat, inèrcia. Una de les tres qualitats de la prakriti (vegeu guna).
 
Tapas: austeritat, disciplina. Calor intern.
Upanishad: 'asseure's a prop'. La part final dels Vedes que tracta del coneixement de l'atman.
 
Upasana: meditació, adoració. Disciplina espiritual.
 
Vak: paraula, paraula divina. Deessa de la paraula.
 
Vaishya: membre del varna o casta que s'ocupa del comerç (vegeu ashrama).
 
Varna: casta. Síl·laba articulada, lletra. El sistema social hindú consta de quatre varnes: els brahmans, que desenvolupen la part espiritual o religiosa; els kshatriyes que són els guerrers i governants; els vaishyes, comerciants i agricultors, i els shudres que són els servents i treballadors.
Veda: coneixement, saviesa. Escriptura revelada, shruti. Els quatre vedes són el Rig-veda, el Yayur-veda, el Sama-veda i l'Atharva-veda.
 
Vedanga: ciència vèdica, membre dels Vedes.
Vedanta: la fi del coneixement. La part final dels Vedes.
Vidya: coneixement, meditació.
Vishnu: el Senyor suprem. Qui tot ho penetra. Un dels déus de la trinitat hindú, juntament amb Brahma i Shiva. Té la funció de mantenir l'ordre còsmic. Un nom de la suprema Realitat.
 
Yajña: cerimònia o ritual de foc.
 
Yaksha: ésser semidiví, gnom, esperit d'un arbre.
 
Yuga: era, edat o cicle. Segons la cosmogonia hindú existeixen quatre eres: satya yuga (1.728.000 anys), treta yuga (1.296.000 anys), dvapara yuga (864.000 anys) i kali yuga (432.000 anys). L'edat d'or, de plata, de bronze i de ferro respectivament. Plegades constitueixen un mahayuga, un gran cicle de 4.320.000 anys humans.